UNA CADENA EN L'OCEÀ
Van ser els xinesos els que li van donar el nom de Ryu Kyu a les illes que s'estenen en una cadena d'illots de més de 800 Km. No són algunes més llargues de 30 Km. ni més amples de 4 Km.
És Okinawa el seu capital, illa de 1500 Km. quadrats ocupant un 53% de tota la superfície de les illes."Oki" significa oceà i "Nawa" cadena.
Tenen paisatges volcànics, costes coral·lines, platges d'arenes blanques, sol i humitat.
Es cultiva l'arròs, plàtans i canya de sucre. En totes les illes, l'ofici de pescador és tradicional, per la qual cosa es troben xicotets ports, al voltant dels quals sorgixen pobles amb cases de teula roja.
Els hiverns són suaus, els estius molt humits i plujosos. Hi ha èpoques de freqüents tempestats, amb l'afegit poc agradable dels tifons.
El caràcter dels habitants de les illes Ryu Kyu els fa tenaços com a bons pescadors, voluntariosos com a bons agricultors, i quelcom desconfiats com a bons illencs.
Poble de naturalesa pacífica, va conéixer èpoques difícils, invadits, perseguits i castigats per xinesos, pirates i japonesos, van lluitar per a conservar la seua identitat, llibertat, tradicions i costums.
ENCREUAMENT DE CAMINS
Xinesos, filipins, malasios, tais i japonesos eren subjectes que van comerciar i van intercanviar mercaderies i cultura botant d'illa en illa en les Ryu Kyu.
Les illes van ser molt abellides per la seua condició geogràfica-estratègica. Ambdós imperis, xinesos i japonesos se les disputarien i donarien peu a invasions tant guerreres com comercials.
Corria l'any 1372 i regnava en Okinawa el Rei SATTO, qui va establir aliances amb l'Emperador xinés de la dinastia regnant Ming (1368-1644 ). Els okinawenses van quedar davall el protectorat xinésment i conseqüentment l'imperi els va imposar el pagament de tributs.
Amb el suport dels xinesos, el Rei SHO HAS-HI que lluitava per a unificar l'arxipèleg, aconseguix en 1429 que Okinawa siga la capital de les Ryu Kyu i que es dividisca en tres províncies: CHUZAN, HOKUZAN, NANZAN. Va ser en eixe període quan florixen els pobles NAHA i SHURI. El comerç, magatzematge de mercaderies, refugi de naus i barcos fan que convisquen japonesos, xinesos, malais i filipins.
En eixa època, i donat l'importantíssim moviment comercial que s'està generant en les illes Ryu Kyu i en les províncies ja pacificades d'Okinawa, els Ministres de la dinastia Ming es decidixen a manar una expedició de militars, artesans i artistes perquè subtil i hàbilment colonitzaren culturalment Okinawa. A esta expedició se la va denominar de les "36 famílies".
Amb estes famílies van poder arribar les primeres i inicials formes de boxa xinés: SHAOLIN-ZU KEMPO o CHUAN FA que van viatjar amb els militars, artesans i artistes que van poder ser els seus introductors.
Es van poder establir les "36 famílies" en KUMEMURA o a TOMARI? Recordem que va ser TOMARI centre i nom d'estil de karate. TOMARI (xicotets pobles d'Okinawa).
ES PROHIBIX LA TINENÇA D'ARMES!
No van ser les guerres de l'Imperi del Sol Naixent les que van promulgar el primer edicte de prohibició, va ser un dels seus propis reis, SHO SHET (1477-1526) que havent de reprimir sublevacions en les illes establix esta primera prohibició.
Els habitants de les illes utilitzen la primera cosa que tenen en les seues mans per a defendre's d'espases i llances de l'invasor i així naix la utilització d'útils agrícoles, tonfas, nunchacus, bos i altres, que donaran origen al KOBUDO com a sistema de lluita de letal ús. Així mateix s'incrementa la pràctica secreta del combat amb les mans buides de tota arma, el CHUAN FA
Amb el temps van madurar les tècniques apreses i ho van anar en el camp de la realitat, eren o no eren efectives? Si ho eren el defensor quedava íntegre, i si no ho eren moria.
LA CONQUISTA DE LES RYU KYU
Les guerres civils japoneses van ser molt freqüents durant tota l'Edat Mitjana, al principi del segle XVI el clan dominant, els TOGUKAWA, vencen al clan SATSUMA. Este clan estava situat al sud de Japó, lloc ideal per a l'estratègia que els TOGUKAWA tenien la intenció de.
Al ser vençuts els SATSUMA, els vencedors decidixen que en compte de ser exterminats, siguen utilitzats per a conquistar el feu de les Ryu Kyu i plantar la bandera dels TOGUKAWA, Pròxims shoguns al Japó.
El 5 d'abril de 1609, els barcos japonesos s'acostan en les platges d'Okinawa i conquisten amb brutalitat les illes. En esta època el conjunt de les Ryu Kyu comptaven amb mig milió d'habitants.
Durant 270 anys van ser vassalls dels Emperadors nipons, quedant integrades i declarades províncies japoneses en 1879.
MOTIUS DE LA INVASIÓ DE LES ILLES RYU KYU
Diguem com a primera providència, que tant per a Japó com per a Xina, les illes eren importants per diversos i diversos factors que a continuació passem a desenvolupar:
1.- Comerç: Eren importants les illes com a ports per a comerciar, repostar i com a refugi davant dels temporals. En estos mars comerciaven tant els procedents del mar de Xina , com els de l'Oceà Pacífic.
2.- Metal·loide: El segon dels factors va poder ser un metal·loide molt abundant, el sofre. Els xinesos ho buscaven amb molt d'interés ja que era la base per a la fabricació de la seua pólvora.
3.- Base: El tercer dels motius té com a interés major la idea tacticoestratègica dels generals japonesos, d'abans i després de les guerres modernes per a invadir el continent xinés o coreà, les illes serien ports de partida i abastiment de les seues flotes i exèrcits d'invasió.
L'ARRIBADA DEL TO-DE I L'OKINAWA-TE
Les tècniques de defensa concebudes per minories s'estenen entre els okinawenses, açò donarà pié al TO-DE que significa "el que ve de Xina" i posteriorment es denominarà OKINAWA-TE que significa "mà d'Okinawa".
Com eren estes tècniques?: el més essencial
La línia SHAOLIN, imitació dels gestos dels animals, impacte als punts vitals (KYOSHO JITSU) que s'introduïxen en els TAOLU-KATAS de les seues escoles.
Les parades eren desenvolupades com a atacs negatius als punts mencionats.
La comprensió del gest real i el seu significat
Els practicants eren entrenats en tres etapes:
- CHUDEN: ensenyança d'intermèdia
- OKUDEN: ensenyança de secreta
Les tècniques que estudiaven primordialment eren:
2. NAGE-WAZA: projeccions
3. KANSETSU-WAZA: claus a les articulacions
4. KATAME-WAZA: lluita cos a cos
ON ENTRENAVEN ELS LLUITADORS OKINAWENSES?
Amb la pèrdua de la llibertat i la prohibició de practicar tant el folklore com qualsevol tècnica defensiva o ofensiva, ells només podien entrenar en secret durant la nit, lluny dels llocs habitats, platges ocultes, zones rocoses i llocs de difícil accés.
Res s'escrivia, tota l'ensenyança era de tipus oral, només selectiva. Esta forma peculiar d'ensenyar quasi penetra en el segle XXI. Només únicament es busca l'eficàcia, la part estètica no té raó de ser.
ESTILS
La seua creació està més pròxima al segle XVIII que als anteriors períodes. Podem considerar a NAHA-TE, SHURI-TE i TOMARI-TE com la pedra angular de tots els que desenvoluparen en Okinawa posteriorment. Seran els Mestres d'Okinawa amb alguna que una altra complicitat dels Mestres xinesos, els que desenvoluparen els estils actuals fins a 1900 aproximadament.
Fem referència històrica a KWANG SHANG FU que l'any 1761 va mostrar i va ensenyar en Okinawa KUSANKU (KANKU-DAI). SAKUGAWA, nascut en 1733 en Shuri, va ser alumne directe del monjo PEICHIN TAKAHARA i de KWANG SHANG FU.
LA MODERNITAT
Principia el període MEIJI (1868-1972) i amb ell penetra al Japó la modernitat.
El feudalisme, temps ja desaparegut a Occident, es trenca a trossos al Japó.
Les illes RYU KYU són una part de la geografia politicoadministrativa de l'Imperi nipó.
El Karate rep eixa llum de llibertat que comença a parir totes les illes de RYU KYU.
D'OKINAWA A JAPÓ
Entre 1900 i 1906 sent director d'ensenyança secundària Sensei ANKO ITOSU (1830-1915) en Okinawa, el Karate és introduït amb molta cautela en la dita ensenyança.
Va requerir una autorització del director d'ensenyança mitjana de la província de KAGOSHIMA i els posteriors informes oficials van confirmar el seu èxit tant pel que fa a la millora en la salut dels alumnes com els seus efectes beneficiosos en el rendiment escolar en general.
La pràctica del Karate escolar es va oficialitzar l'any 1902. Açò va ser sens dubte la base evolutiva que va permetre a l'Okinawa-te (mà d'Okinawa) viatjar cap al seu gloriós destí, el públic japonés es comença a interessar per eixa forma de lluita multicentenaria que practicaven els illencs okinawenses.
DELS TAOLU ALS PINAN I FINALMENT ELS HEIAN
No van ser poques les dificultats tècniques que Sensei ITOSU, que va ser alumne de SOKÀS MATSUMURA (1792-1846) de SHURI, va trobar per a fer digerible este complicat sistema de defensa i atac.
Inicialment no era possible la forma clàssica d'ensenyar, llargs períodes de repeticions, l'austeritat en la mecànica gestual, "FITA KATA SANT NEN" (un kata cada 3 anys), tot açò dificultava l'ensenyança al jove col·lectiu d'estudiants de secundària.
Per a conformar els katas PINAN, que serien l'esquelet pedagògic de l'ensenyança inicial, es va extraure dels katas KUSANKU (KANKU), PASSAI (BASSAI), CHINTO (GANKAKU) i JIÀS les tècniques necessàries i adequades que donarien forma als 5 PINAN.
En l'actualitat se'ls pot trobar més o menys purs, com en aquella època en l'escola de MATSUBAYASHI de NAGAMINE.
EL KARATE A JAPÓ
L'any 1917 l'Associació DAI NIPPON BUTOKUKAI que és centre coordinador i aval oficial de totes les Arts Marcials, dirigit i administrat per antics samurai, expressa les seues reserves sobre l'Okinawa-te com nou Art Marcial.
Cinc anys després, en 1922, durant la gran festa de les Arts Marcials que s'organitza al Japó, l'Associació mencionada, cursa una invitació perquè estiga present l'Okinawa-te de les illes Ryu Kyu.
Va ser al maig i els jardins de Tòquio presentaven el color d'una viva primavera, els SAKURA (cirerers) en flor, produïen la contemplació beatífica dels japonesos al seu arbre sagrat.
Els mestres okinawenses, reunits per a determinar qui els representaria, van triar un home ja cinquantí que tenia un alt nivell de japonés tant parlat com escrit. No obstant, abans va ser considerada la possibilitat que fóra MOTOBU, jove noble, molt ric, brillant i d'una talla imponent, metre noranta d'estatura, la qual cosa per al japonés mig d'aquella època era singular. No va ser triat pel seu caràcter irregular i el seu gust per la vida noctàmbula, segons diu H. Plee en el preàmbul de la Biografia de Sensei Funakoshi.
Tenia FUNAKOSHI 54 anys quan es presenta en la BUTOKUKAI, professor d'escola, tutelat per ITOSU, eficaç en el llenguatge que el públic japonés volia escoltar.
Japó vivia el canvi cap a una modernitat procedent d'Occident. Es departia i discutia sobre mecànica, física. La ciència era el llenguatge del nou Japó.
FUNAKOSHI va mostrar una metodologia escalonada, clara, lògica i lineal. Va agradar a civils tant com a militars, emperò tardaria més temps del previst el vistiplau de la BUTOKUKAI. El que no fóra referendat immediatament, va disgustar els mestres Okinawenses.
FUNAKOSHI es va donar compte que es vivia una notable tensió entre Japó i Xina en eixa època de la seua arribada al país del Sol Naixent.
Qualsevol producte cultural o tècnic que procedira de Xina, era mal acollit. Ell portava l'Okinawa-te, procedent del TO-DE "el que ve de Xina". El seu missatge difícilment podia sobreviure amb eixe llast, la qual cosa li va fer reflexionar sobre la possibilitat arriscada d'un canvi dràstic, que consistiria en japonizar l'Okinawa-Te.
Els PINAN van donar pas als HEIAN *. Un número important de katas van adoptar noms japonesos:
KUSANKU (KANKU)
NAIFANCHIN (TEKKI)
WANSU (EMPI)
CHINTO (GANKAKU)
LOREI (MEIKYO)
USEISHI (GOJUSHIHO)
MATSUKASE (WANKAN)
Corren temps de grans canvis per a la humanitat, el nou i puixant Imperi del Sol Naixent està eixint per la línia del nou horitzó que marca la història cap a la guerra.
Si ja va disgustar la no ratificació immediata de l'Okinawa-Te als Mestres Okinawenses, menys van agradar els canvis dels noms tradicionals dels katas per nous en japonés. FUNAKOSHI hi havia japonizado el seu art!
FUNAKOSHI mai va recuperar la confiança del clan dels Mestres d'Okinawa a pesar de les seues cartes nombroses on explica i es justifica amb ells. No seria perdonat.
KARATE DESPRÉS DE LA GUERRA
Japó perd la guerra i patirà la derrota. Les seues terres, camps i ciutats seran perforades pels 4 genets de l'Apocalipsi
El general Mac Artur dicta un Decret que prohibix a tots els ciutadans japonesos la pràctica directa o folklòrica de qualsevol de les Arts Marcials japoneses: Judo, Kendo, tir amb arc, Aikido, etc.
Subtil i oportú, FUNAKOSHI argumenta que el seu Art no és japonés. En els documents de l'Associació BUTOKUKAI no consta com a tal. Xina en eixe moment era un aliat, un vencedor de la guerra. Si l'Art denominat Karate , abans TO-DE i després OKINAWA-TE no era japonés, seria autoritzat.
La fortuna, l'oportunisme, habilitat, potser de tot un poc i la desteza en el plantejament davant de les forces d'ocupació, guanyen la partida i el Karate serà ensenyat a les forces especials nord-americanes i amb això prepararan el bot cap a Occident.
Llarg període de pau en la història de Japó
KARATE EN LES UNIVERSITATS
En 1928 MUNEIOMI SAWAYAMA va ensenyar KENPO al Japó, eixe mateix any, MABUNI KENWA de SHITO-RYU i així mateix Sensei MIYAGI encarrega a S. YAMAGOCHI el desenvolupament de l'escola GOJU RYU en el continent japonés.
Els diferents estils es repartixen per les Universitats japoneses. Al principi dels anys 1930 el Karate entra en la Universitat. A Tòquio i Kyoto es concentra una gran part de les Universitats on es practica Karate.
SHOTOKAN es concentra en la Universitats de:
WASEDA, TOKUSHOKU, KEIO, SENSHU, CHUO i HOSEI
L'estil WADO-RYU en:
MEIJI, NIHON i TÒQUIO UNIVERSITAT
Més lluny, a l'oest, en la regió de Kyoto, els estils GOJU-RYU, SHITO-RYU i WADO-RYU en:
DOSHIMA, RITSUMEI KHAN i KANSAI
S'obrin clubs policials, clubs en les empreses i el Karate serà acceptat com a Art Marcial japonés.
Una vegada que es decrete la constitució i la democràcia en el Tractat dels Ángeles (Califòrnia), el vell país adquirirà la seua nova independència i el Karate el seu ratificació.
EL KARATE EN OCCIDENT
Mestres de Karate de diferents estils seran invitats per l'exèrcit nord-americà, perquè viatgen als Estats Units i visiten i ensenyen el karate en les múltiples bases del seu país.
L'oferta serà arreplegada amablement i estos pioners seran els primers ambaixadors del Karate en el segle XX.
Els vençuts ensenyen als vencedors i un pont d'informació i comunicació es tendix entre Orient i Occident.
El que va nàixer com TO-DE i creix en Okinawa va arribar fins a Japó convertint-se en Karate quatre-cents anys després, i només en 30 anys el món sencer coneixerà el Karate.
L'era moderna serà una altra història que ja comptarem.
